Mar de Pablo, metgessa resident d’Hematologia i Hemoteràpia i presidenta de la secció col·legial de Metges MIR i Metges Joves: “Tenim una professió que destaca per manegar emocions i necessitem formar-nos en aquest àmbit”

“La pandèmia ha condicionat molt els metges joves a l’hora d’afrontar l’inici de l’etapa laboral”

“A una persona que ha estudiat tants anys i que té il·lusió per exercir la medicina se l’ha de cuidar: oferir-li un sou digne i formació i facilitar la conciliació”

“La crisi climàtica és una gran amenaça per a la salut. Donar-ho a conèixer i aportar-hi solucions és una responsabilitat dels metges”

Mar de Pablo és metgessa resident de segon any d’Hematologia i Hemoteràpia a l’Hospital Clínic de Barcelona. A més, és presidenta de la secció de Metges MIR i Metges Joves del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), que representa els metges i metgesses que estan fent la residència i aquells que fa menys de deu anys que l’han acabat. Amb De Pablo comentem les inquietuds i alguns temes que interessen i afecten de manera especial els metges i metgesses residents: les reivindicacions laborals, la conciliació, la cura de la salut mental o la responsabilitat del col·lectiu sanitari davant els efectes de la crisi climàtica i les seves amenaces per a la salut global.

T2 Ep 8 D’alpinisme i joves professionals Hipòcrates en pijama

El neurocirurgià Josep Antoni Pujante ha pujat els cims més alts de cada continent i comparteix aquí reflexions i vivències acumulades en les seves expedicions. Amb Mar de Pablo, metgessa resident d’Hematologia i Hemoteràpia, parlem dels joves metges i metgesses: de les seves inquietuds, de com veuen la professió i de com aquesta generació fa front a l’exercici. Tanquem, de la mà de Xavier Sierra, amb un record a la figura i aportacions del metge britànic Thomas Syndenham, conegut com l’Hipòcrates del segle XVII.

Al poc d’estrenar-vos com a nova junta, vau explicar tot el que volíeu potenciar i impulsar des de la secció de Metges MIR i Metges Joves del CoMB. A banda de les necessitats i inquietuds pròpies de la vostra etapa professional i vital, com diries que la vostra generació fa front a l’inici de l’exercici professional? Com hi arribeu, amb quines expectatives?

Els metges que comencen ho fan amb força il·lusió. És una carrera molt llarga i tots ho sabem. Són sis anys de preparació i un MIR molt dur. Aquest sentiment d’il·lusió, crec que es manté, però és veritat que, sovint, les mancances del sistema ho posen una mica difícil. Així i tot, en general, estem molt il·lusionats i amb vocació per atendre els pacients i els seus familiars i per millorar el sistema.

Els residents arribeu del grau a la residència i entreu de ple a l’activitat assistencial. Allò que us trobeu encaixa amb el que esperàveu?

Aquesta pregunta és molt important. De vegades, moltes persones comencen la carrera sense saber ben bé que és el que s’hi trobaran. A més, L’examen MIR és molt poc representatiu del que és la realitat i durant els estudis de grau es tendeix a ser massa teòric. Al final, la feina requereix molta més part de comunicació, de treball en equip i d’altres habilitats sobre les quals no ens han preparat gaire. Estem força ben preparats a nivell tècnic i tots tenim moltes ganes de poder aplicar tot el que sabem i tot el que hem estudiat en els nostres pacients, però és evident que hi ha àmbits de millora, com a tot arreu.

A l’etapa de la residència, què hauria de canviar o millorar?

Intento ser representativa del que compartim els metges MIR i metges joves, però, en la meva resposta, també hi ha una part d’opinió personal. En general, les reivindicacions actuals dels MIR giren al voltant del reconeixement del nostre nivell d’implicació i del volum d’estudis que requereix el grau de Medicina. Volem que això es vegi reflectit en el sou i que aquest estigui equilibrat en comparació amb altres països europeus i amb professions que també exigeixen aquest nivell de responsabilitat, implicació, estudis i volum de feina. Una altra reivindicació molt important és la supervisió i la formació. Volem que el metge resident vagi adquirint responsabilitat de manera gradual i, ja que tenim un contracte formatiu, que això es reflecteixi en la residència i que puguem tenir espais de formació i ajudes per assistir a congressos. També reclamem condicions de treball dignes, sobretot que es vetlli perquè no hi hagi sobrecàrrega laboral, que puguem conciliar amb la vida fora de la feina i que es compleixen els contractes que hem signat.

Conciliar. Aquesta és una reivindicació que fa uns anys segurament no hauria sortit entre les principals dels metges joves. Diries que és un tret generacional?

Crec que sí. I segurament hi ha metges i metgesses de generacions anteriors que potser veuen en nosaltres falta d’actitud o de vocació. Sincerament, jo no ho veig, això. A una persona que ha estudiat tants anys i que té il·lusió per exercir la medicina se l’ha de cuidar. Cuidar és oferir un sou digne, formació i qualitat, perquè això repercutirà també en el tracte als pacients. No és un tema de falta de vocació. Afegit a tot això, hem de tenir en compte que la pandèmia ha condicionat molt els metges joves a l’hora d’afrontar l’inici de l’etapa laboral. Hi ha esgotament i cansament des del principi. S’hi han abocat un gran nombre d’hores extra, que demostren que hi ha molta vocació, però necessitem espais d’autocura, necessitem cuidar-nos entre nosaltres, que es respectin els nostres drets laborals i facilitar la conciliació personal i laboral.

De fet, hi ha dades i estudis de la Fundació Galatea que mostren com el personal sanitari jove té un alt risc de patir problemes de salut mental, en part per la pressió que ja arrosseguen des dels estudis de Medicina. Què creus que està passant?

En la pandèmia va haver-hi un problema molt clar d’esgotament i de manca de formació especialitzada. Els metges MIR van haver de fer una formació diferent de la de l’itinerari formatiu que havien de seguir en la seva especialitat. Tot això, juntament amb unes expectaves diferents a allò que et trobes a la feina i amb una preparació molt llarga, fa que, en certes ocasions, l’estrès sigui difícil de gestionar. També afecta el grau de responsabilitat, que, en alguns llocs de treball, no és progressiu i pot ser excessiu en un moment en què potser no estàs preparat. És veritat que ara els graus van incorporant a poc a poc eines de gestió emocional, però el fet és que tenim una professió que destaca per la necessitat de manegar emocions i que no ens formen prou en això. Des de la secció, estem col·laborant amb Fundació Galatea per tirar endavant diferents estudis.

Un altre tema sobre el que aposteu com a secció és el canvi climàtic i la salut global. Què voleu i hi podeu aportar els metges joves?

El primer de tot és fer difusió i donar a conèixer entre el col·lectiu que el sistema de salut té un gran impacte en la crisi climàtica. De fet, si fos un país, seria el cinquè emissor del planeta. La salut ambiental i la salut individual estan molt unides. La crisi climàtica és una de les majors amenaces per a la salut global del segle XXI. Com a metges, el nostre paper ha de ser vetllar perquè el sector sanitari no sigui un d’aquests grans emissors. Els nostres pacients tindran malalties derivades d’aquesta crisi. Donar a conèixer això i aportar solucions és una responsabilitat dels metges. Hi ha molt de camí per recórrer i, per sort, ja hi ha hospitals i projectes vetllant per això.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s