Cecília Mazzara, cirurgiana i flautista a Ars Medica: “Tocar en orquestres m’ha ensenyat a saber treballar en equip”

Cecília Mazzara (Montevideo, 1975) és cirurgiana maxil·lofacial a l’Hospital Sagrat Cor i toca la flauta travessera a l’Orquestra Ars Medica des de l’any 2004, tot i que n’és una membre fixa des de 2012. En aquesta entrevista conversem amb ella sobre les seves obres preferides o l’especial vinculació que hi ha entre la música i la medicina.

Quan va començar a interessar-se per la música?

A la meva família no hi ha ningú que sigui músic, però és veritat que sempre hi ha hagut molta afició musical. A casa sempre sonava música i de petita ja em portaven a algun concert. I amb 8 anys vaig dir als meus pares que volia fer música i va ser quan vaig començar a estudiar-la.

Per què va escollir la flauta travessera?

No ho sé exactament. Quan et fan triar de petit de vegades no hi ha un motiu concret. En podria haver triat qualsevol, perquè hi ha molts instruments que m’agraden. Jo volia tocar un instrument que formés part de l’orquestra, ja que tocar amb més gent i compartir la música sempre m’ha agradat molt més que tocar sola. De sempre he trobat que la flauta travessera és un instrument amb un so preciós i que, pel seu timbre, a l’orquestra moltes vegades sobresurt per damunt del so del conjunt. També recordo com en una de les primeres obres que vaig escoltar, ‘El Moldava’ de Smetana, em vaig quedar captivada amb el començament que fan dues flautes imitant el naixement del riu. Potser hi va tenir alguna cosa a veure amb la meva elecció.

Concert Essencial celebrat a la Seu Vella de Lleida el 6 de setembre de 2021, en record de les víctimes de la Covid-19 i en reconeixement a totes les persones essencials que feien front a la pandèmia

Quin repertori l’interessa més?

M’agrada tota la música en general, però amb l’instrument només em dedico a la música clàssica. El repertori per a flauta és immens, des del barroc fins a l’actualitat, i tant per a flauta sola com per a música de cambra o orquestra.

Alguna obra preferida? Alguna que li resulti especialment difícil?

Seria incapaç de dir-te una obra preferida. Hi ha tanta música bona! I respecte a la dificultat et diria que no hi ha obra fàcil ja que, per molt senzilla que sembli, tocar-la bé sempre és difícil. Però si te n’haig de dir alguna, la darrera obra que he tocat en orquestra i on les flautes tenen molta feina ha estat la Suite de Danses del ballet ‘El Trencanous’, de Txaikovski. I quant a repertori més específic per a flauta, una sonata que porto anys intentant tocar perquè trobo preciosa però molt difícil és la Sonata per a flauta i piano de Poulenc.

Com ho compagina amb la seva activitat professional i la resta de la seva vida quotidiana?

A casa intento tocar si no tots els dies, al menys tres o quatre cops per setmana, quan no arribo massa tard al vespre o els caps de setmana. I, per descomptat, tots els dimecres tenim assaig amb Ars Medica. També toco de manera regular amb d’altres orquestres amateurs com l’Orquestra Diletant de Catalunya i he col·laborat puntualment amb l’orquestra Mundial de Metges. També de tant en tant faig música de cambra amb amics. Així que molt del meu temps lliure el dedico a la música. De vegades, amb les jornades laborals que tenim els metges, és difícil compaginar la feina amb altres activitats. Però quan es tenen ganes sempre es troba una estona per agafar l’instrument i tocar.

Com va conèixer l’orquestra Ars Medica?

Jo vaig conèixer l’orquestra durant la residència. Un company anestesista de l’Hospital de la Vall d’Hebron, on vaig fer l’especialitat, es va assabentar que jo tocava la flauta. Em va dir que ell tocava a l’orquestra de metges i em va demanar de fer-hi una col·laboració. Inicialment, Ars Medica era només una orquestra d’instruments de corda, i puntualment necessitaven la participació d’instruments de vent per fer obres simfòniques. Posteriorment l’orquestra va començar a  créixer i es van anar afegint instruments de vent, i és quan ja em vaig incorporar de manera regular.

Hi ha un ambient especial en tractar-se col·legues de professió?

És una orquestra especial, perquè ens ajuntem gent molt diversa. Tot i que un gran nombre som metges i altres professionals del sector sanitari, hi ha gent també d’altres àmbits professionals, i amb edats que van dels 18 anys als més de 80. Malgrat aquesta diversitat, que faria que en un altre context no tinguéssim res en comú, quan estem tocant o compartint estones, és com si fóssim tots de la mateixa família.

Recorda algun concert especialment emotiu?

Te’n diria dos especialment emotius. El primer pel fet de viatjar fins a Salzburg i tocar al Mozarteum, on vàrem fer un concert per a tres pianos que Mozart va composar per a uns alumnes seus de la família Lodron, els descendents dels quals, de fet, van assistir al concert com a públic. El segon, pel context de pandèmia en el qual va tenir lloc, va ser el concert “Essencial” que vam fer a la Seu Vella de Lleida conjuntament amb l’Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida.  Aquest concert es va fer en homenatge a les víctimes de la COVID-19 i en suport a tothom qui en va fer front. Per les condicions sanitàries del moment es va haver de fer enregistrat i a porta tancada, sense públic, però l’ambient que es va respirar a la nau de la Seu Vella va ser molt especial. Va ser un concert de suport recíproc entre la música i la medicina. Es va ajuntar una orquestra de músics professionals en reconeixement a la tasca feta pel personal sanitari i una orquestra de metges amateurs donant suport a la cultura, que és essencial també per al benestar de les persones.

Creu que la seva formació en una especialitat quirúrgica pot tenir alguna influència en la seva afició?

En el meu cas en particular, la cirurgia va venir molt després de l’afició musical. Aleshores, potser ha estat al revés i la música és la que m’ha influït a nivell professional en l’exercici de la medicina. Hi ha estudis que demostren que una de les activitats que activen més àrees cerebrals és quan es fa música, així que això potser ajuda a entrenar el cervell per a afrontar altres activitats complexes com la cirurgia. A mi també em serveix molt a l’hora de concentrar-me en una activitat i també per gestionar l’estrès. Tocar en orquestres també m’ha ensenyat a saber treballar en equip, que és molt important en medicina. A més, crec que la cultura en general i la música en particular ens ajuda a ser millors persones, i això sens dubte ajuda en qualsevol àmbit de la vida.

Creu que hi ha una bona relació mútua entre la medicina i la música?

No et sé dir exactament quina relació hi ha, però és veritat que alguna n’hi deu haver perquè entre els metges hi ha una gran afició musical. M’imagino que d’entre el tipus de personalitats que triem dedicar-nos a la medicina hi ha una sensibilitat especial envers la música.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s