Paula Peremiquel Trillas: “He fet medicina per les dones que he tingut al meu voltant”

Paula Peremiquel Trillas és especialista en Salut Pública i Medicina Preventiva. Des de fa gairebé dos anys forma part del Programa de Recerca en Epidemiologia del Càncer a la Unitat d’Infeccions i Càncer de l’Institut Català d’Oncologia (ICO). La recerca del l’equip on treballa està centrada en la detecció precoç dels càncers d’endometri i d’ovaris. Un altre dels seus interessos és apropar la ciència a la gent. Va ser una de les investigadores que va participar en la campanya organitzada per l’espai dedicat a la innovació social Torre Barrina de l’Hospitalet amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, que se celebra l’11 de febrer. Aquesta campanya va connectar nenes de dues escoles de l’Hospitalet amb científiques de l’ICO i I’IDIBELL a través d’una sèrie de vídeos on juntes definien què és la ciència i on les estudiants formulaven a les científiques diverses preguntes sobre la recerca. Peremiquel no va dubtar a participar-hi. En la seva vida ha tingut moltes dones referents i aquest fet, ens comenta, segurament l’ha portat on és ara. Parlem amb ella sobre divulgació i sobre la importància de tenir models amb qui poder identificar-se.

Què et va animar a participar a la campanya?

M’ho van demanar i el cas és que jo mateixa estic on estic per les referents que he tingut. Es tracta d’aprofitar que hi ha aquest tipus de celebracions per engrescar els nens i nenes a participar en les activitats de la ciència. Fer-los veure que poden arribar on vulguin i on es proposin, que l’important és que tinguin un somni. Després ja trobaran les diferents maneres d’arribar-hi, com altra gent ha fet.

T’havies plantejat mai participar en una iniciativa d’aquesta mena?

Ja havia participat anteriorment en altres activitats de difusió de la ciència i, de tant en tant, hi col·laboro. Aquest any he anat diversos cops al programa AdolescentsXL de Catalunya Ràdio per explicar temes relacionats amb la COVID-19 i elvirus del papil·loma humà a adolescents. És un públic que, de vegades, necessita que li donis informació contrastada per evitar acabin tenint falses creences. M’agrada fer-ho i em sembla interessant.

També participes en el bloc de divulgació sobre el càncer Mejorsincancer.

Aquest any hi he fet la meva primera col·laboració. Es fa molta recerca als hospitals. Es fan coses genials, però queden lluny de la població perquè moltes vegades no som capaços d’explicar en el vocabulari de la gent què estem fent i per què és important. A l’ICO intentem apropar tot el que fem a la població general.

Aquesta campanya tenia una perspectiva de gènere. T’hi vas sentir còmoda?

I tant! Al meu entorn tots els meus referents són dones. Crec que és quelcom excepcional. Les dones han estat a la ciència des de sempre i ara comencen a ser visibles. Crec que el fet que siguem dones les que fem aquest tipus d’accions tan enfocades a les nenes i a altres dones contribueix a donar la visibilitat que no hem tingut fins fa relativament poc.

Quins han estat els teus referents?

Des de l’escola, he tingut moltes professores. Des de ben petita m’he fixat en les de biologia. M’encantava quan ens explicaven diferents aspectes del cos humà. Això em va portar a estudiar medicina. La filla d’una amiga dels meus pares, que estava estudiant medicina quan jo estava a batxillerat, també va ser una bona referent per acabar de prendre la decisió. De més gran, a la universitat, una professora de microbiologia va ser bastant inspiradora sobretot pel tema de prevenció de malalties infeccioses. També ho han estat la meva anterior cap, Magda Campins, i les meves dues caps actuals, Laia Alemany i Laura Costas. Fan recerca de molt alt nivell, estan molt ben posicionades i són dones. Crec que estic on estic per tot aquest embolcall.

Per què creus que has trobat tantes dones referents?

He fet medicina per les dones que he tingut al voltant i que venien d’aquest camp o de la biologia. No vaig fer arquitectura perquè allà tenia referents masculins? Això va influir en la meva decisió? Són preguntes que em faig. En l’àmbit de la medicina, de les ciències biomèdiques, la infermeria… en definitiva, en tot el que té a veure amb cures ja fa temps que hi ha moltes dones. En l’àmbit de la recerca, potser, n’hi ha menys que en l’assistencial, però en el meu entorn, en la meva unitat i en la meva institució hi ha moltíssimes dones, i també en llocs directius. Entenc que arribar a aquests llocs no els ha sigut gaire fàcil, però hi han pogut arribar. Cada vegada són més presents i estan demostrant que són capaces de fer feina del més alt nivell i que estan ben posicionades. Però encara cal lluitar-hi.

Consideres que és necessari continuar fent accions com aquesta?

Crec que ho és molt. I sobretot en determinats entorns amb més dificultats i amb les dones. Cal fomentar que la gent segueixi estudiant, que no abandoni els estudis. Tenir unes condicions més desfavorides i/o ser dona no ha de dificultar poder fer les coses que t’agraden fer.

Les metgesses investigadores teniu prou espai visible per esdevenir referents?

Jo no m’he trobat mai amb dificultats en aquest sentit. El que dona qualitat és el tipus de publicacions que fas i on les publiques. M’agradaria pensar que el que es valora és la qualitat de la feina i que l’etapa de jutjar si una recerca de primera qualitat la pot fer un home o una dona ja l’hem superat.

Tornant a la campanya, et van sorprendre les preguntes que et van fer les nenes?

Hi havia preguntes que potser eren esperades, unes més fàcils i altres ens van fer pensar una mica. Algunes eren sobre algun descobriment de la ciència que ens hagués influenciat, sobre persones que ens haguessin inspirat… Les respostes les vam preparar en equip i a la pregunta sobre si preferiríem un premi Nobel o trobar la vacuna de la COVID-19, teníem clar que volíem transmetre el missatge que la recerca no és una cosa individual, sinó col·lectiva. Rebre el Nobel és un reconeixement individual, en cavi, trobar una vacuna implica treball en equip. Aquest és el gran motiu final de la nostra feina i és molt més inspirador. Cadascú contribueix en una petita parcel·la d’una gran recerca final.

Quin missatge t’agradaria enviar a les joves que estan decidint el seu futur?

Poden arribar lluny en l’àmbit que sigui. Tan lluny com elles s’imaginen que poden arribar. La manera de fer-ho, ja l’aniran trobant. Ho poden fer. Ho estem fent nosaltres i ho podran fer elles millor que nosaltres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s