Eva Ferrer: “La meva consulta són els camps d’entrenament”

Eva FerrerLa doctora Eva Ferrer té tantes consultes com camps de futbol trepitja. És metgessa de l’esport i té un especial interès per les qüestions que afecten la salut de la dona. Comença la seva segona temporada com a metgessa del primer equip de futbol femení del FC Barcelona i de futbol formatiu femení, tasca que compagina amb l’assistència a la Unitat de Medicina de l’Esport Clínic-Sant Joan de Déu. Ferrer encara aquest repte amb passió i dedicació. Sempre disponible per a les seves jugadores. Amb l’equip ha ampliat la seva família i tots plegats celebren l’embranzida del futbol femení i els bons resultats de l’equip principal. Per primera vegada a la història, el 18 de maig de 2019 a Budapest, l’equip disputava un partit de finals de Champions.

En quin estat es troba l’equip femení del Barça?

Al llarg de les diferents temporades l’equip s’ha professionalitzat molt i ha canviat molt la seva capacitat i l’estructura. Jo només porto una temporada i ara en començo la segona. Som moltes persones que estem donant suport a l’equip. Estem vives a les tres competicions en què participem. La Lliga tot just acaba de començar i ja hi anem primeres, la Copa de la Reina encara no ha començat, però la Champions sí i passem a la següent ronda. Estem amb il·lusió i amb moltes ganes de continuar endavant.

Com vas fer el salt al FC Barcelona?

Treballo a la unitat de Medicina de l’Esport Clínic-Sant Joan de Déu. La persona responsable d’allà també treballa al Club i va pensar que un perfil com el meu seria interessant. M’he especialitzat en medicina de l’esport i tinc un interès especial en l’esport i la dona.

Quina és la teva rutina?

A diferència del que ocorre a un hospital o consulta, jo no tinc un horari fix. Depenem totalment del calendari esportiu.  Fins que no el tenim no sabem els horaris en què haurem d’entrenar. Si juguem partits entre setmana o en cap de setmana, els nostres horaris canvien absolutament. Ens organitzem de setmana en setmana i no tens una planificació d’agenda com poden tenir altres companys en una institució més convencional. Tampoc tinc una consulta com a tal. Evidentment, visito les meves jugadores quan ho necessiten. Però al final, el meu despatx i la meva consulta són els camps d’entrenament. Quan entrenen les veig en acció i en aquell moment és quan puc analitzar el seu estat de forma, les seves necessitats i com puc treballar amb elles.

El futbol femení està pujant com l’escuma i estar aquí dintre ara mateix és impressionant

A quants despatxos treballes?

A tots els camps d’entrenament que hi ha al Club, més els diferents camps en què juguem quan hi ha partit. Aviat ens toca jugar a casa amb el FC Minsk [el resultat, finalment, va ser 5-0] i, d’aquí a uns dies, marxarem cap a Bielorússia per al partit de tornada [que es jugarà el 30 d’octubre]. Viatjo amb les jugadores i durant les estades també m’encarrego del seu estat de salut. És un 24/7. Ara hem tingut un grup important de jugadores que han anat amb les seves seleccions nacionals. Tenen un metge responsable de la selecció, però jo també n’estic pendent. Estic en contacte amb els metges de cadascuna d’elles perquè em reporten com tornen i si cal fer alguna cosa concreta, si han tingut una lesió o si han patit algun problema de salut.

Com gestiones l’exigència de la feina, els horaris canviants i els viatges constants?

Aprens una mica a conviure amb aquesta manera de no tenir agenda. No només tinc la feina pròpiament del metge. També tinc una feina més burocràtica i una altra més d’acompanyament a les jugadores. En els moments que tinc lliures, intento desconnectar amb les coses que m’agraden i amb la família. Al final, necessites dedicar temps a tu mateixa.

Eva Ferrer actuant durant un partit

Quines particularitats de salut té un equip femení? Si és que en té?

Hi ha algunes lesions que són més habituals en noies que en nois, com la lesió de creuats. Diria que la gran diferència recau en el tema hormonal i la menstruació. Has de tenir present que pot tenir influència, tant en l’entrenament com en el rendiment d’una jugadora. En el cas dels nois això no passa, perquè, simplement, la seva fisiologia és diferent. És una aproximació que sembla molt típica i tòpica, però ho has de tenir present.

Creus que cal més investigació en medicina esportiva femenina?

Totalment. En general, no només en futbol. No hi ha gaire cosa publicada. Una de les complicacions, per dir-ho d’alguna manera, és que nosaltres tenim molta variabilitat en el tema hormonal i això al final té una relació directa amb com s’investiga. Fa fluctuar el nostre cicle al llarg del mes. Això si tenim una menstruació regular, perquè hi ha dones esportistes que la tenen irregular i n’hi ha que no en tenen. Com qualsevol dona del carrer. Ho has de tenir present i és un factor a valorar quan es fan estudis científics.

Vosaltres feu investigació…

Nosaltres anem recollint dades al llarg de les temporades. Ara estem fent en un estudi a llarg termini per conèixer millor el perfil de les futbolistes. Tenim l’oportunitat de poder obtenir dades directes que no tots els clubs tenen.

Ser dona et suposa algun avantatge amb les jugadores?

Hi ha temes que poden ser complexes de preguntar. El fet de ser dona fa que elles vegin que tu estàs passant per les mateixes situacions. Hi ha jugadores que venen de fora que tenen una altra manera de pensar o de fer i, d’entrada, sembla que els sigui més fàcil comentar certs temes a una altra dona. Estan més tranquil·les i són més obertes. Però el meu antecessor era un noi i no hi havia gaire diferència. Al final es tracta d’un tema professional. També estic allà cada dia de la setmana i em veuen a tota hora. Aquesta proximitat t’ho facilita tot molt.

Quin balanç fas d’aquest primer any i quina perspectiva de futur hi veus?

Ha sigut un any molt intens. Primer, per haver entrat dins d’un club com aquest que és enorme i on hi ha molt focus posat i molta expectativa. Els resultats manen. Penso que aquesta oportunitat passa una vegada a la vida i l’has d’aprofitar. Grups com aquest, al món no n’hi ha. El futbol femení està pujant com l’escuma i estar aquí dintre ara mateix és impressionant. Per viure-ho com una persona a qui li agrada l’esport i també com a professional. La primera línia t’aporta una gran oportunitat per aprendre i per posar en pràctica la teva feina en una circumstància molt especial. L’experiència del primer any ha estat molt positiva i intensa, però també desgastant. Ha sigut la primera vegada que hem arribat a una final de Champions. Això és un resultat de tots. Som tres persones al servei mèdic, però treballem amb els preparadors físics, els entrenadors, la psicòloga… La jugadora és una persona que requereix molts inputs i moltes atencions per tenir un rendiment màxim. Aquí ens hi hem d’implicar tots.

Ha crescut molt l’expectació mediàtica…

Has d’aprendre a conviure amb això, també. És una lliçó que vas aprenent dia a dia. No hi ha cap dia igual en aquest món, ni en aquest club. Cada dia és una sorpresa. Una jugadora pot tenir mal de panxa, estar lesionada o tenir un problema familiar. Tot això afecta el seu rendiment. I tu, com a proveïdora i cuidadora de salut,te n’has de fer càrrec. El seguiment a aquestes jugadores és diari i sense horari. Al final, és com una gran família. He ampliat la meva família a 24 persones més. Metge d’equip no és només tractar o curar, és ser-hi, acompanyar, vetllar per la seva salut, entendre les seves situacions personals… Al final t’acaben implicant, perquè hi vius allà.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s