La qualitat dels metges i metgesses a Catalunya, així com de la resta del professionals sanitaris, és excel·lent. Però l’actual model de formació i avaluació dels estudiants de medicina està obert a debat. La recent inauguració de la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic va portar el seu degà, Dr. Ramon Pujol, a fer la conferència de la celebració de la festivitat de Sant Cosme i Sant Damià a Vic, durant la qual va reflexionar sobre com ha de ser el model educatiu dels futurs metges.

“La medicina és una gran professió i ho demostren dia a dia molts professionals que, en silenci i des de l’anonimat, fan la feina ben feta i amb rigor, i també en aquelles circumstàncies especials en què els metges estan al peu del canó”, va afirmar Pujol, tot referint-se a la feina diària dels professionals i, de manera especial, a l’actuació dels serveis assistencials després dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost. Aquests valors de dedicació, entusiasme i compromís formen part del professionalisme mèdic i, a ulls de Pujol, s’haurien d’introduir a les universitats quan es tracta el Jurament Hipocràtic.

Una bona universitat de medicina, segons Pujol, ha d’ensenyar coneixements i valors. Els estudiants “han de saber molt, estudiar molt i tenir una bona base de dades per no estar menys informats que el pacient”. Però, a més dels coneixements, ha d’haver-hi aquelles habilitats, actituds i valors que permetin que aquests coneixements es puguin aplicar de manera satisfactòria. Els metges del futur han “d’aprendre la ciència i l’art”. I com fer-ho? Veient pacients al més aviat possible i treballant de costat amb els professionals.

Fa deu anys, el doctor Pujol, juntament amb els doctors Miquel Vilardell i Francesc Cardellach, van publicar un article que analitzava la formació en medicina. Una dècada més tard, tornant a revisar els mateixos ítems, van sortir a la llum molts aspectes que requereixen una readequació a les aules. Canvis que, segons Pujol, ajudarien a formar bons professionals, adaptats a la societat actual.

A la conferència, Pujol va fer referència a les següents necessitats de canvi:

• Tot i que les malalties cròniques cada cop són més prevalents, a la universitat encara es posa el focus en el tractament de malalties agudes. Caldria un canvi. “No es tracta d’oblidar-ne les agudes”, però sí d’adaptar-se i d’equilibrar el pes d’ambdues en la formació”, va dir Pujol.
• Es troba a faltar també una visió més generalista del pacient. Les universitats han especialitzat molt els seus continguts i és necessària una visió més global del pacient.
• A les aules s’ha d’ensenyar a treballar en equip. De fet, és de la forma en què hauran d’exercir després els professionals, recordava Pujol. Transmetre-ho als estudiants és una tasca dels professionals. Hi han de creure.
• D’altra banda, la formació en recerca també s’hauria de millorar i ser més accessible per als estudiants. La investigació és, segons Pujol, una exigència de la societat i els alumnes han de d’aprendre a fer-la i han de poder accedir-hi fàcilment. “Si la societat vol avançar ha d’haver-hi gent que estigui treballant buscant solucions a noves malalties, fent investigació i iniciant la seva formació en recerca”, va afirmar Pujol.
• Els alumnes necessiten comprendre la gestió sanitària. “Que professionals i gestors no s’entenguin és un inconvenient per al sistema sanitari”, segons Pujol. Els alumnes han d’aprendre gestió durant el grau per entendre millor “què fa que la societat funcioni”.
• Finalment, caldria preguntar-se si els metges del futur estan preparats per atendre pacients apoderats. Tothom en parla, però a la universitat encara no es tracta formalment la relació amb pacients que cada vegada tenen més veu i que tenen (i exigeixen) el dret a compartir les decisions amb el professionals.

Formació i avaluació

Una bona formació culmina en una bona avaluació, on s’analitza si l’alumne ha assolit allò que se li ha volgut transmetre. Per això, Pujol va demanar incloure a les avaluacions no només els coneixements, sinó també tots aquests aspectes relacionats amb valors i habilitats que fan que un metge amb molts coneixements, sigui un bon metge.

L’examen Mir no es va escapar de l’anàlisi de Pujol. Aquesta és una  prova selectiva amb una clara intenció de justícia i estandardització, però que  “s’oblida” d’avaluar els valors i actituds que ha de tenir un metge per poder ser un bon professional. Puntua el coneixement, però no la capacitat d’aplicar-ho. I un bon metge, no només ha de saber la ciència, ha de saber tractar el pacient amb valors i de manera compromesa amb la professió.

Per a Pujol, la nova facultat de medicina de la Universitat de Vic representa una gran oportunitat per portar endavant una nova orientació de la formació mèdica. Obrir el debat és, sens dubte, un  primer pas per millorar unes facultats que ja de per sí tenen resultats excel·lents.

A la jornada de celebració de Sant Cosme i Sant Damià, també es van atorgar els premis i beques als professionals de la comarca d’Osona: El XXXV Premis Sanitat Osona (millor treball inèdit, millor treball publicat, i millor treball específic contra el càncer), XVIII Beca d’Investigació d’Osona de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques d’Osona, Premi FORES (XVIII Beca Consultori Bayés en Ciències de la Salut) i el Premi del Concurs de fotografia.