Durant la història, el català ha reivindicat la seva vàlua com a llengua de ciència i de cultura. Per defensar el seu ús en l’àmbit mèdic i científic, el 1913 es van impulsar els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (CMBLC), que s’han celebrat de forma periòdica durant més de 100 anys, amb l’única aturada dels anys de Guerra Civil i dictadura franquista (1936-1976).

Els CMBLC signifiquen un punt de trobada de diferents disciplines relacionades amb el món de la salut de parla catalana arreu del territori, i han tingut una important rellevància històrica en els anys de la recuperació de la llengua catalana.

Durant tot aquest temps han produït nombroses publicacions sobre temes ben diversos. Amb motiu del centenari, el 2013 es fan fer accessibles al públic a través d’aquest web. Als CMBLC li devem, per exemple l’actual definició de salut, elaborada pel Dr. Jordi Gol l’any 1976 al X congrés a Perpinyà: “La salut de l’home és aquella manera de viure que és autònoma, solidària i joiosa”.

Després d’un segle el món ha canviat considerablement i el català afronta nous reptes en l’activitat assistencial en l’entorn de les tecnologies de la informació i la comunicació. Així la Fundació Alsina Bofill i la Fundació Althaia Xarxa Assistencial Universitària de Manresa han decidit convocar aquest any el XX Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, que se celebrarà en Manresa els dies 20 i 21 d’octubre i que presideixen el Dr. Lluís Guerrero i el Dr. Miquel Vilardell.

Aquesta edició constarà de quatre grans eixos: els models sanitaris dels territoris de parla catalana; els reptes de l’atenció primària i la formació i desenvolupament dels seus professionals; el medi ambient, la globalització i la salut; i el futur dels congressos CMBLC per tal de fer-los més inclusius i augmentar el seu paper en la societat.

“La salut de l’home és aquella manera de viure que és autònoma, solidària i joiosa”. Definició de salut del X CMBLC celebrat a Perpinyà el 1976

A banda de la Fundació Alsina Bofill i la Fundació Althaia, en aquesta edició també hi participen l’Ajuntament de Manresa, el Col·legi de Metges de Barcelona, la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, la Filial del Bages de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, la Societat Catalana de Biologia (Institut d’Estudis Catalans), la Societat Andorrana de Ciències, l’Obra Cultural de l’Alguer, l’Acció Cultural del País Valencià i la Societat Valenciana de les Ciències de la Salut Joan Baptista Peset.

La inscripció al XX Congrés està oberta fins al 13 d’octubre. Aquest congrés és una oportunitat per posar en comú allò que preocupa a totes les professions sanitàries i amb aplicació sanitària de tots els territoris de parla comuna. Suposa més de 100 anys d’història de la ciència en català, i un compromís ferm cap a la societat.

La Vigília de Sant Lluc formarà part del XX Congrés

Dins del programa del XX Congrés tindrà lloc la tradicional Vigília de Sant Lluc que organitza la Junta comarcal del Bages del Col·legi, i que enguany celebra el seu vintè aniversari. El 20 d’octubre els metges de la comarca es reuniran per celebrar la diada del patró i prestigiar la professió davant la societat.

Durant la Vigília es lliuraran els Premis Acadèmics:

• XV Beca Bages al Metge Jove, que premia el millor treball, estudi o projecte que presenti un metge menor de 30 anys, valorant la seva aplicabilitat dins del sistema sanitari català.
• XXI Premi del Bages de Ciències Mèdiques 2017 al millor treball inèdit de recerca sanitària.
• Premi Metge Bagenc 2017, a través dels quals els professionals de la comarca, via votació popular, reconeixen a un professional que s’hagi esforçat en el desenvolupament i en l’exercici de la professió, esdevenint un referent per als companys i un metge valorat pels pacients.
• XXI Premi d’Història de la Medina Catalana “Oleguer Miró i Borràs”, que premia el millor treball original i inèdit sobre qualsevol aspecte relatiu a la història de la medicina i ciències de la salut dels territoris de llengua catalana.