Araceli Garcia

Raúl Incertis, anestesiòleg i metge d’urgències a Gaza: “Teníem esdeveniments de múltiples víctimes diversos cops al dia. Era com viure un 11M cada dia”

12/12/202512/12/2025Deixa un comentari

“Els sanitaris viuen en camps de desplaçats, tots han perdut familiars… Quan acaben de treballar, tornen a les seves tendes, en una zona que és bombardejada i que no hauria de ser-ho. Els seus dies lliures no són de descans, perquè han d’anar a buscar llenya, farina i aigua”

“Hi ha estimacions que parlen que entre 60.000 i 100.000 malalts crònics de ronyó, de cor o pacients amb càncer haurien mort per no haver pogut accedir a estructures sanitàries”

“Al professional sanitari que es desplaça a un lloc amb la intenció d’ajudar, li recomanaria que els primers dies o setmanes observi com funcionen les coses, sobretot, sense jutjar”

El metge valencià Raúl Incertis (Madrid, 1982) ha treballat quatre mesos a Gaza com a integrant dels equips mèdics d’emergència de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Ho ha fet a l’Hospital Nasser, al sud de la franja de Gaza, on ha vist morir moltes persones i ha hagut d’atendre les conseqüències d’una violència extrema: pacients amb trets al cap i tòrax, mutilats, cremats pels bombardejos… Molts eren nens i joves. No era el seu primer cop a Gaza. Hi va anar a l’octubre de 2023 amb Metges sense Fronteres, només 4 dies abans de l’atac de Hamas a Israel del 7 d’octubre. Després de tres setmanes fugint de les bombes, va ser evacuat a Espanya, però sempre va tenir clar que hi tornaria. Ho va fer a l’abril de 2025 amb l’ONG canadenca Gliua. L’entrevistem a finals de novembre de 2025, coincidint amb la seva paricipació a la jornada anual de la secció de Metges Cooperants del CoMB. Amb un relat serè i visiblement emocionat, ens explica com és fer de metge per a una població exhausta per la violència i amb el sistema sanitari pràcticament destruït.

Continua la lectura de →

Agustí Mas, metge i guitarra elèctric: “Soc un músic-metge. Em dedico al blues i no puc viure sense la música. Des de petit, ha estat una cosa màgica”

27/11/202511/12/2025Deixa un comentari

“A Anglaterra, vaig tenir la sort de conèixer i tocar amb músics molt bons. Quan venen a tocar a Barcelona i tenen algun problema mèdic, saben que poden comptar amb mi”

“La nit que vaig tocar al Ronnie Scott’s Jazz Club de Londres va ser meravellosa i interminable. Era el meu somni”

“Jaume Sisa buscava un guitarrista que no estigués contaminat, amb capacitats, però no el típic guitarrista d’estudi, i així vaig acabar col·laborant al seu disc Malalts del Cel de 2016”

Agustí Mas (Barcelona, 1956) porta la música a la sang. Durant la seva adolescència es va enamorar de la música rock, del blues i, sobretot, de la guitarra elèctrica. Ha viscut sempre entre la música i la medicina. Aquest metge de capçalera va aprendre a tocar la guitarra de manera autodidacta i, amb una carrera musical de gairebé 50 anys, ha compartit escenari amb grans músics consolidats del panorama del blues i el jazz. Guitarrista i compositor, va ser un dels integrants del grup de rock barceloní The Soviets, ha pujat a l’escenari del mític Ronnie Scott’s Jazz Club de Londres, ha tocat per a Sisa i ha engegat un gran nombre de projectes musicals. Encara en actiu als escenaris, és un assidu de la Cava Jazz de Terrassa, del Jamboree i de les petites sales de blues que encara romanen a Barcelona.

Continua la lectura de →

Mònica Villar, R1 de MFiC amb 50 anys: “Ser metge era el somni de la meva vida. Han estat quasi 10 anys apostant per una cosa que podria no haver sortit”

30/10/202511/12/20251 comentari

“Treballava com a administrativa just davant de la facultat de Medicina. Hi veia els metges i sentia una admiració increïble”

“Han estat molts sacrificis. Ja tenia 40 anys quan vaig començar la carrera i vaig canviar la meva vida per complet. Però ha valgut la pena”

“Et vas fent gran i penses que ja ha passat la teva oportunitat. Ara, m’emociona tot el que he recorregut”

“La medicina és vocacional. Has d’estar disposada a fer el bé en l’àmbit de la salut i amb qualsevol cosa que facis”

Mònica Villar (Barcelona, 1975) sempre havia volgut ser metgessa i pot dir, ben orgullosa, que ho ha aconseguit. Amb 50 anys, acaba de començar la residència per especialitzar-se en Medicina Familiar i Comunitària a Badalona Serveis Assistencials (BSA). Fa uns anys, va decidir fer un pas valent i, a través de l’accés a la universitat per a més grans de 25 anys, es va matricular a la facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB). Després de molts sacrificis i de molta perseverança per compaginar els estudis amb diverses feines i la família, per fi, inicia el que sempre havia estat el seu somni.

Continua la lectura de →

Josep Maria Bosch, metge de família, músic i president de l’orquestra Ars Medica: “Com a clínics, hem d’entendre que la música forma part de la salut de les persones, ja sigui perquè l’escoltem o perquè la interpretem”

08/07/202511/12/2025Deixa un comentari

“La música genera satisfacció i complicitat amb els companys… La flauta és molt particular i especialment dolça. Sempre té un punt de solista i vola de manera independent”

“Practico de manera molt assídua, perquè m’agrada i perquè tenim el compromís amb l’orquestra de fer-ho el millor possible. Per a mi, és un privilegi formar part d’Ars Medica”

“La companya més jove de l’orquestra té 13 anys i el més gran en té 87. Tots dos són dos violinistes. Volem que tots aquells metges joves que tinguin interès en una formació orquestral coneguin Ars Medica i que s’animin a participar-hi”

Josep Maria Bosch (Barcelona, 1958) és metge de família i durant molts anys s’ha dedicat a l’assistència tot i que ara està centrat en la docència, concretament sobre l’entrevista clínica i la comunicació metge-pacient. És músic des que era menut i des de fa 13 anys forma part de l’Orquestra Ars Medica, on hi toca la flauta travessera i el piccolo, tot i que també ha participat en altres formacions. L’orquestra del CoMB Ars Medica és un conjunt integrat per 42 músics, 18 dels quals són professionals de la salut, majoritàriament, metges. Fa un any ha assolit la presidència d’aquesta entitat que acaba de complir 40 anys d’història i d’activitat ininterrompuda.

Continua la lectura de →

Lidón Muñoz, R2 d’Aparell Digestiu i nedadora olímpica: “Els Jocs Olímpics de Tòquio van ser atípics per la pandèmia. Quan m’hi vaig classificar, vaig pensar que no se celebrarien. Al final, vaig gaudir-ne de cada moment”

15/04/202527/08/2025Deixa un comentari

“Durant la carrera, creia que podia amb tot, gràcies a la meva organització i demanant ajuda quan ho necessitava. Però, amb l’examen MIR, vaig haver de parar. Vaig deixar d’entrenar i em vaig quedar asseguda a la cadira”

“Després de l’examen MIR, em preguntaven on aniria de vacances. Quan deia que tornava a entrenar, em miraven amb cara de pena, però jo el que volia era tornar a l’aigua l’abans possible!”

“La residència és molt dura. T’hi trobes amb moments incòmodes, perquè no en saps prou i estàs fora de la teva zona de confort. Però, per a mi, mai ha estat un problema assumir que m’equivocaré i que després ja ho faré millor. Ara em sento capaç de tot perquè he passat i he superat coses que mai m’hauria imaginat”

Lidón Muñoz (Castelló de la Plana, 1995) és resident de tercer any a l’Hospital Germans Trias i Pujol, on s’està especialitzant en Aparell Digestiu. Aquesta metgessa ha compaginat la carrera de Medicina i la preparació de l’examen MIR amb la seva carrera com a nedadora professional. Des dels 14 anys, la doctora Muñoz s’ha dedicat a l’esport d’alt nivell i ni l’exigència dels entrenaments ni les competicions no van ser cap aturador per estudiar medicina. L’estiu de 2024, es va retirar de la natació professional, després d’aconseguir grans fites com ara competir als Jocs Olímpics de Tòquio (2020), a campionats europeus i mundials. Compta amb 24 rècords d’Espanya en diverses categories. Centrada en la residència i amb els objectius ben marcats, ens explica com va aconseguir graduar-se en Medicina preparant-se per a uns Jocs Olímpics.

Continua la lectura de →

2024, un bon any terminològic per a les ciències de la salut

09/04/2025Deixa un comentari

L’any 2024 el TERMCAT va publicar diversos diccionaris en línia amb terminologia de ciències de la salut. En aquest apunt us els volem recordar i, també, demanar-vos la vostra opinió sobre aquests repertoris terminològics. A més a més de la Terminologia dels aparells sanitaris(que ja us vam presentar en un Consultori terminològic anterior), es van publicar actualitzacions del Lèxic de fàrmacs, del Diccionari de bioètica i del Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT) i els diccionaris nous Lèxic d’anatomia patològica (SNOMED CT) i Terminologia de les malalties respiratòries. Us ho detallem en aquest apunt, amb la seguretat que el coneixement d’aquests termes i aquestes obres us pot ser molt útil en l’exercici de la vostra professió.

Continua la lectura de →

Jordi Varela, metge jubilat i autor de l’assaig ‘De vulnerables a poderosos’: “He volgut reflexionar sobre com la humanitat ha lluitat per la salut i la vida”

01/04/202527/08/2025Deixa un comentari

“Ara som 8.500 milions de persones al món i vivim 72 anys. A la Terra, li hem fotut un bon ensurt. Això és fruit del nostre poder, però… sabem gestionar-lo?”

“La medicina que estem practicant és una medicina del malbaratament. Tot és consumisme i la medicina també. Cal fer-hi una bona reflexió que no s’està fent”

“Escriure em permet comunicar i compartir… M’obre horitzons. Ara que he fet 70 anys, vull controlar el meu temps i la meva agenda”

Jordi Varela (Santa Coloma de Gramenet, 1952) és metge reconegut per la seva àmplia trajectòria com a gerent, consultor i formador i per haver estat el creador i editor del bloc de referència Avances en gestión clínica, que, després de 10 anys, el 2022 es va integrar al portal Observatorio La gestión importa de la Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS). Varela ha estat 18 anys director gerent de tres hospitals públics (Hospital de Puigcerdà, Hospital del Mar i Hospital de Sant Pau) i ha publicat diversos articles i llibres sobre gestió sanitària. Varela també ha cultivat la narrativa amb la publicació de quatre novel·les, algunes de les quals adreçades al públic juvenil. Recentment jubilat, tot i que encara es manté actiu com a formador, ha publicat De vulnerables a poderosos, un assaig sobre la lluita de la humanitat per la salut del qual ens en promet una segona part.

Continua la lectura de →

Aina Camps, R3 de Medicina Preventiva i Salut Pública i directora de teatre: “El teatre, com a eina de creació i d’improvisació, és una porta a l’autodescobriment i ens convida a obrir la ment”

28/01/202527/08/2025Deixa un comentari

“Durant l’època en què estudiava per a l’examen MIR, em va ajudar molt posar en escena algunes coses que em generaven conflictes”

“Salut pública és la gran desconeguda. Em dona una perspectiva global, social i humanista”

“És molt important tenir una perspectiva molt global per entendre per què passen les coses, per què els pacients són com són i per què, de vegades, no responen com ens agradaria. Tothom té la seva història”

Aina Camps (Corbera de Llobregat, 1996) és resident de segon any de Medicina Preventiva i Salut Pública a l’Hospital Clínic de Barcelona. El teatre sempre l’ha acompanyat, des de petita. Primer, com a actriu i, més endavant, com a eina per treballar amb adolescents i també com a autora i directora. L’any 2022, mentre preparava l’examen MIR va escriure i dirigir Komorebi, una obra introspectiva que la va ajudar a fer més lleugeres les hores d’estudi. Un cop fet l’examen i triada la plaça, va arribar l’hora de l’estrena. Què penseu que li va causar més nervis? Conversem amb aquesta metgessa sobre teatre, sobre el fet d’escriure i també sobre la pressió a la qual estan sotmesos els estudiants de Medicina. Potser “res no és tan important”, com diu Camps.

Continua la lectura de →

Itziar Navarro, nefròloga: “Tenim una nova unitat de diàlisi amb molta llum. D’una banda, hi veiem les vinyes i, de l’altra, Vilafranca. Això dona molta vida”

23/01/202527/08/2025Deixa un comentari

“Ens pensàvem que els pacients voldrien estar cadascú en una habitació individual, però ens van sorprendre quan ens van dir que ells eren sociables i que volien parlar. No volien estar sols!

“L’espai havia de ser bo i saludable per als malalts, que hi han d’anar a dialitzar-se durant anys, però també ho havia de ser per als professionals que hi treballem cada dia”

“Hem de ser creatius i innovadors: deixar de pensar només en jo com a metge, plantejar-nos què ens agradaria com a pacients i deixar volar una mica la imaginació”

Itziar Navarro (Barcelona, 1979) és la cap del Servei de Nefrologia del Consorci Sanitari Alt Penedès-Garraf (CSAPG). El mes de setembre de 2024, l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès va posar en marxa la nova Unitat de Diàlisi: una superfície de 850 m² amb quatre sales de tractament amb capacitat per a 30 persones, una sala d’entrenaments per a la diàlisi peritoneal i consultes externes. El disseny d’aquest espai s’ha fet tenint en compte l’opinió dels pacients que s’hi estan durant llargues jornades fent diàlisi, dels professionals que hi treballen i d’arquitectes especialitzats en espais sanitaris. A propòsit del disseny de la nova unitat, Navarro ha après molt de la importància dels espais en el benestar dels pacients.

Continua la lectura de →

Jaume Padrós, metge de família i pessebrista: “Al pessebre, hi he posat un infern on els amics hi envien les coses dolentes que volen fer desaparèixer”

19/12/202427/08/2025Deixa un comentari

“Em vaig aficionar de debò al pessebre quan em vaig estrenar com a pare, molt inspirat amb l’afició que m’havia inculcat el pare. Els amics venen a casa a veure’l i és una excusa per trobar-nos, felicitar-nos el Nadal i fer-nos una abraçada”

“El ferromodelisme és creatiu i divertit i fa treballar el cervell. Recuperar aquesta afició em va salvar, psicològicament, durant la pandèmia. A més, n’he après molt d’electricitat i d’electrònica”

Jaume Padrós (Barcelona, 1959) és metge de família i una persona compromesa amb la professió. Des de 2014, presideix el Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB). Els seus amics el coneixen bé per les seves aficions. Padrós és un gran pessebrista i visitar-lo a casa seva durant el Nadal -i fins a la Candelera, com marca la tradició- vol dir entrar en un món on pastors i altres personatges marxen cap al Naixement, dins d’un sofisticat pessebre de gairebé 3 metres de llarg, amb salts d’aigua inclosos, on es fa de dia i de nit, amb àngels que volen i, fins i tot, amb un infern basat en els pastorets de Folch i Torres que inclou una olla al foc que podem fer esclatar. Padrós, no només es dedica cada any a muntar el pessebre. Durant la pandèmia, va recuperar l’afició al tren elèctric i al ferromodelisme. Ha recreat un paisatge de muntanya i ha imaginat una línia que uneix la Seu d’Urgell i Manresa i un cremallera de Talló al Moixeró . Amics periodistes li han prestat la veu per anunciar les parades.

Continua la lectura de →